Cristian Frederic Samuel Hahnemann va néixer a Meissen (Alemanya) el 1755 i va morir a París el 1843.

Arruïnada la seva família per la guerra del set anys, va haver de deixar l’escola i posar-se a treballar molt jove, tot i que mostrava una gran capacitat intel·lectual i també facilitat pels idiomes. El 1977 comença a estudiar medicina a la Universitat de Leipzig amb una petita beca del rei. Per ajudar a mantenir el cost dels estudis treballa com a traductor per a una editorial. Va finalitzar els seus estudis a Viena on és proposat com a metge del governador i exerceix aquest càrrec durant dos anys.

Una vida massa relaxada i allunyada de la tasca diària de metge el porten a renunciar al càrrec i es trasllada a Gommern per treballar com a oficial metge. Poc a poc descobreix les mancances i els defectes de la medicina de la seva època i s’allunya de la professió.

Per sobreviure decideix dedicar-se a la traducció i és justament quan estava traduint un llibre de matèria mèdica d’un metge escocès (William Cullen) quan descobreix un passatge  dedicat a la quina, planta d’on s’extrau la quinina que s’utilitza per al tractament del paludisme.

Hahnemann decideix experimentar en sí mateix la quina i comprova que el principi de la similitud és real quan comença a experimentar símptomes artificials (provocats per la substància) similars als que produeix la malaltia.

A partir d’aquí, Hahnemann va experimentar amb diferents substàncies anotant els símptomes i comparant-los amb els de diferents malalties, augmentant així la quantitat de medicaments disponibles per al tractament de malalties molt diverses.

També a partir d’aquí va començar la seva gran lluita per presentar aquestes experimentacions a la classe mèdica, amb un gran nombre de detractors que el fan canviar sovint de ciutat amb la seva família, tot i el gran nombre de curacions sorprenents entre els seus pacients. Avui en dia, aquesta lluita encara continua entre els detractors de l’homeopatia i els homeòpates.

El 1810 publica “L’amic de la higiene” i també “L’orgànon de l’art de curar”.

El 1830 perd a la seva dona i poc després es trasllada a París amb Melany Dèrvilli, una pacient francesa filla de nobles i malalta de tuberculosi. Poc a poc neix una gran afinitat entre ells i Melany li proposa matrimoni. Hahnemann accepta i és a París on comença a donar a conèixer l’homeopatia en un ambient d’animadversió i rebuig entre la classe mèdica i farmacèutica, augmentada per curacions espectaculars, fins al punt que l’acadèmia de la medicina va sol·licitar fins i tot la seva expulsió de França.

Hahnemann va actuar a dos nivells principals:

• Reagrupant totes les dades conegudes de la toxicologia i experimentant sobre sí mateix per comparar els símptomes de diferents substàncies (Belladona, Arsènic, Mercuri, …) i els que produeixen determinades malalties.
• Utilitzant aquestes substàncies (en dosis infinitesimals) però ara com a agents terapèutics en persones malaltes que presenten símptomes semblants a aquells descoberts en l’experimentació.